La central nuclear de Txernòbil és una central nuclear actualment aturada, situada a Ucraïna a la ciutat de Prýpiat, a 18 km al nord-oest de Txernòbil.
Era una moderna central que s'havia començat a construir el 1971 i que encara tenia part dels seus reactors per acabar. Els quatre reactors acabats havien començat a donar electricitat a la xarxa a partir del 1977. Tant ells com els dos en fase construcció éren reactors nuclears de gran potència a tubs de força de tecnologia soviètica.
La Unió Soviètica disposava al 1985 de 46 reactors nuclears en funcionament, una quinzena dels quals eren del tipus RBMK 1000, de gran potència a tubs de força i amb una potència elèctrica de disseny de megavatse cadascun. En aquesta època, la part nuclear de l'URSS representava aproximadament el 10% de l'electricitat produïda, i la central de Txernòbil subministrava el 10% de l'electricitat d'Ucraïna.
La central disposava de sis reactors nuclears de tipus RBMK per produir electricitat a partir de l'energia nuclear.
El reactor nuclear contenia 1.600 tubs metàl·lics de pressió que allotjaven 190 tones de diòxid d'urani en forma de barres cilíndriques de combustible. Per aquests tubs circulava aigua que, en escalfar-se, proporcionava vapor a la turbina, que transformava la calor del refrigerantaigua) en energia mecànica que, posteriorment, era transformada en energia elèctrica. El nucli del reactor, on es troba el combustible al qual es realitzen les reaccions nuclears en cadena, estava protegit per un tambor de grafit de 1.700 tones. Al nucli també hi havia cent-vuitanta barres de control, d'acer borat, situades entre les barres de combustible.
L'accident nuclear de Fukushima I es va produir com a conseqüència del terratrèmol i posterior tsunami a la zona de Sendai l'11 de març de 2011. Els reactors 1, 2 i 3 es van aturar automàticament en el moment del terratrèmol, mentre que els tres restants es trobaven ja aturats per manteniment. El tsunami (de 14 metres d'alçada) va inundar les sis unitats, situades a la vora del mar, malmetent la xarxa elèctrica i els generadors d'emergència, impedint el funcionament del sistemes de refrigeració. Aquesta situació va donar lloc a diverses explosions, incendis i emissions de radiactivitat. Es considera que els successos del les unitats 1, 2 i 3 corresponen a accidents de nivell 5 a l'escala internacional d'accidents nuclears (INES).
L'accident de Txernòbil (Txornòbyl) fou un accidernt nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txernòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986. És el primer accident nuclear que ha obtingut un set (nivell més alt) a l'Escala internacional d'accidents nuclears, només assolit per aquest i, al 2011, el de Fukushima. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor d'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elèctric. 
Quan els operaris van voler baixar de nou les barres de control, aquestes no van respondre a causa que possiblement ja estaven deformades per la calor i les van desconnectar per permetre'ls caure per gravetat. Es van sentir forts sorolls i llavors es va produir una explosió causada per la formació d'un núvol d'hidrogen dins del nucli, que va fer volar el sostre de cent tones del reactor provocant un incendi en la planta i una gegantina emissió de productes de fissió a l'atmosfera.
