divendres, 22 d’abril del 2011

Futur de Fukushima


La central nuclear japonesa de Fukushima I deixarà de funcionar i es desmantellarà, segons ha declarat Yukio Edano. 'Considerant amb objectivitat la situació de la central, penso que sembla evident que la central de Fukusima Daiichi no està en condicions de tornar a funcionar', ha declarat en roda de premsa. Ha precisat, en canvi, que la decisió no depèn solament de l'autoritat de l'Estat, ja que la central està administrada per l'empresa privada Tokyo Electric Power (Tepco).

Futur de Txernobil


L'actualitat de Txernòbil, 25 anys després, encaraestà molt lluny de ser optimista: el sarcòfag que es va construir per poder aïllar l'enorme radioactivitat que emetia el nucli de la central necessita ser remodelat per poder tornar la normalitat a l'ecosistema dels voltants, malgrat els anys que encara queda perquè la contaminació desaparegui del tot. 

dijous, 21 d’abril del 2011

Diferencies entre els dos accidents

Txernòbil: un incident de classe 7 a l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears (EIAN). 
Fukushima I: La OIEA va establir l'accident a 5 a la EIAN.

Txernòbil: Una sèrie de descuits i violacions a les reglamentacions nuclears de la Unió Soviètica va provocar la perdura del control de la temperatura del reactor.
Fukushima I: Un terratrèmol de 9 graus en l'escala de Richter i un tsunami que danya els generadors auxiliars de la planta, deixant sense sistema de refrigeració als nuclis.


Txernòbil: Una violenta explosió allibera a l'aire tones de material radioactiu, fonent-se els materials principals en la piscina del reactor.
Fukushima I: La temperatura en els reactors 3 i 4 es dispara violentament. Malgrat els intents de refrigerar, es produeixen explosions d'hidrogen pel contacte amb l'aire.

TxernòbilNo estava acabat l'edifici de contenció al voltant del nucli.

Fukushima I: Comptaven amb edificis de contenció.

Txernòbil: El reactor 4 produeix 1.000 megawatts.

Fukushima I: Els reactors 3 i 4 produeixen un combinat de 1.100 megawatts.

Txernòbil: La planta utilitzava urani normal com a combustible per als seus reactors.

Fukushima I: Tots els reactors funcionen amb urani enriquit.

Txernòbil: S'estimen 160.000 morts entre 1986 i l'actualitat. 
Fukushima I: Fins al moment no hi ha morts directament per radiació.


Txernòbil: 1.800.000 afectats amb dosis de radiació mínimes. De 200.000 a 500.000 persones van rebre dosis altes de radiació, presentant mutacions, càncers i problemes de tiroides.

Fukushima I: 170.000 persones van ser evacuades de les seves llars, s'estima que un gran percentatge d'ells van rebre dosis baixes de radiació.

Txernòbil: S'estima que més de 60.000 soldats van morir en els últims 25 anys, més de 500.000 es troben discapacitats o malalts de gravetat.

Fukushima I: 50 tècnics i enginyers continuen treballant en rodalies de la planta, convertint-se en els "herois de Fukushima". De moment encara continuen les tasques per intentar refredar els reactors, res es va dir de contenció.

Txernòbil: La planta es troba desactivada, i es va construir un sarcòfag al voltant del reactor. En els propers anys serà necessari refaccionado, ja que davant el pas del temps i les altíssimes temperatures que encara es registren al seu interior, han malmès l'estructura.

Fukushima I: Per aquestes hores s'estima que la contenció ha de ser similar a la de Txernòbil. La planta serà tancada definitivament.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Accident nuclear de Fukushima I

L'accident nuclear de Fukushima I es va produir com a conseqüència del terratrèmol i posterior tsunami a la zona de Sendai l'11 de març de 2011. Els reactors 1, 2 i 3 es van aturar automàticament en el moment del terratrèmol, mentre que els tres restants es trobaven ja aturats per manteniment. El tsunami (de 14 metres d'alçada) va inundar les sis unitats, situades a la vora del mar, malmetent la xarxa elèctrica i els generadors d'emergència, impedint el funcionament del sistemes de refrigeració. Aquesta situació va donar lloc a diverses explosions, incendis i emissions de radiactivitat. Es considera que els successos del les unitats 1, 2 i 3 corresponen a accidents de nivell 5 a l'escala internacional d'accidents nuclears (INES).


Com a conseqüència del accidents en les unitats 1, 2 i 3 un total de 10 treballadors van ésser hospitalitzats, un d'ells per haver rebut una dosi superior als 100mSv, i dos treballadors més de TEPCO es troben desapareguts sense que se n'hagi confirmat la seva presència a la planta el dia del terratrèmol. La majoria dels vuit-cents treballadors de la central van ésser evacuats per prevenir el risc d'irradiació i contaminació radiactiva. El 14 de març ja s'havia detectat radiactivitat a 160 km de distància de les centrals.

dimarts, 19 d’abril del 2011

Accident nuclear Txernòbil

http://news.bbc.co.uk/media/images/39144000/jpg/_39144553_030426chernobyl300.jpgL'accident de Txernòbil (Txornòbyl) fou un accidernt nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txernòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986. És el primer accident nuclear que ha obtingut un set (nivell més alt) a l'Escala internacional d'accidents nuclears, només assolit per aquest i, al 2011, el de  Fukushima. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor d'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elèctric. 




L'agost de 1986, en un informe remès a l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, s'explicaven les causes de l'accident a la planta de Txernòbil. Aquest va revelar que l'equip que operava a la planta el dia 26 d'abril de 1986 es va proposar realitzar una prova amb la intenció d'augmentar la seguretat del reactor. Per a això haurien d'esbrinar durant quant temps continuaria generant electricitat la turbina de vapor una vegada tallat el subministrament de vapor. Les bombes refrigerants d'emergència, en cas d'avaria, requerien d'un mínim de potència per posar-se en marxa i els tècnics de la planta desconeixien quin era aquest mínim. Una vegada tallat el subministrament de vapor es desconeixia si la turbina podria mantenir les bombes en funcionament.



Els operaris van inserir les barres de control per disminuir la potència del reactor i aquesta va disminuir fins als 30 MW. Amb un nivell tan baix, els sistemes automàtics poden detenir el reactor i per aquesta raó els operaris van desconnectar el sistema de regulació de la potència, el sistema d'emergència refrigerant del nucli i altres sistemes de protecció. 





Amb 30 MW comença l'enverinament per xenó i per evitar-ho van augmentar la potència del reactor pujant les barres de control, però amb el reactor a punt d'apagar-se, els operadors van retirar manualment massa barres de control. De les 170 barres d'acer borat que tenia el nucli, les regles de seguretat exigien que hi hagués sempre un mínim de 30 barres baixades; en aquesta ocasió van deixar només 8 barres baixades. Amb els sistemes d'emergència desconnectats, el reactor va experimentar una pujada de potència extremadament ràpida que els operaris no van detectar a temps. A les 01:23, 4 hores després de començar la prova, alguns operaris de la sala de control, van començar a adonar-se que alguna cosa anava malament.

Quan els operaris van voler baixar de nou les barres de control, aquestes no van respondre a causa que possiblement ja estaven deformades per la calor i les van desconnectar per permetre'ls caure per gravetat. Es van sentir forts sorolls i llavors es va produir una explosió causada per la formació d'un núvol d'hidrogen dins del nucli, que va fer volar el sostre de cent tones del reactor provocant un incendi en la planta i una gegantina emissió de productes de fissió a l'atmosfera.

dilluns, 18 d’abril del 2011

RBMK (reactor de gran potència a tubs de força)

Esquema d'un reactor nuclear RBMK
  Un reactor de gran potència a tubs de força, o RBMK és un reactor nuclear de tecnologia soviètica que fa servir barres de grafit com a moderador de neutrons però, a diferència dels reactors de gas, està refrigerat per aigua lleugera (aigua normal, H2O) escalfada a 290°C, com ho fan els reactors d'aigua bullent. Es fan servir per a produir plutoni a centrals nuclears, com per exemple a la Central Nuclear de Txernòbil, per a generar electricitat.

Per més imformació: RBMK

Central nuclear de Fukushima I

Central nuclear de Fukushima al 2007

La central nuclear de Fukushima 1 és una enorme central nuclear de sis reactor nuclear d'aigua bullent (BWR), situada a la ciutat costanera d'Ōkuma.


La central nuclear de Fukushima 1, amb els seus sis reactors, és una de les vint-i-cinc majors del món. A més està situada a dotze quilòmetres només d'una altra gran central, la central nuclear de Fukushima II, amb quatre reactors. La central Fukushima I va ser construïda a la dècada del 1970 i els seus reactors estaven dissenyats per a una explotació de com a molt quaranta anys de vida, tot i que el febrer de 2011, estant les inversions completament amortides, el govern va autoritzar el seu funcionament durant deu anys més.
Els sis reactors són tots de tipus BWR, un dels dos tipus més habituals al món i el mateix que hi ha, per exemple, a l'únic reactor de la central nuclear de Cofrents. Foren construïts entre 1970 i 1979 per diferents empreses i les seves potències són les usuals a les centrals tèrmiques.

Central nuclear de Txernòbil

La central nuclear de Txernòbil és una central nuclear actualment aturada, situada a Ucraïna a la ciutat de Prýpiat, a 18 km al nord-oest de Txernòbil. 

Era una moderna central que s'havia començat a construir el 1971 i que encara tenia part dels seus reactors per acabar. Els quatre reactors acabats havien començat a donar electricitat a la xarxa a partir del 1977. Tant ells com els dos en fase construcció éren reactors nuclears de gran potència a tubs de força de tecnologia soviètica.
La Unió Soviètica disposava al 1985 de 46 reactors nuclears en funcionament, una quinzena dels quals eren del tipus RBMK 1000, de gran potència a tubs de força i amb una potència elèctrica de disseny de megavatse cadascun. En aquesta època, la part nuclear de l'URSS representava aproximadament el 10% de l'electricitat produïda, i la central de Txernòbil subministrava el 10% de l'electricitat d'Ucraïna.

La central disposava de sis reactors nuclears de tipus RBMK per produir electricitat a partir de l'energia nuclear.
El reactor nuclear contenia 1.600 tubs metàl·lics de pressió que allotjaven 190 tones de diòxid d'urani en forma de barres cilíndriques de combustible. Per aquests tubs circulava aigua que, en escalfar-se, proporcionava vapor a la turbina, que transformava la calor del refrigerantaigua) en energia mecànica que, posteriorment, era transformada en energia elèctrica. El nucli del reactor, on es troba el combustible al qual es realitzen les reaccions nuclears en cadena, estava protegit per un tambor de grafit de 1.700 tones. Al nucli també hi havia cent-vuitanta barres de control, d'acer borat, situades entre les barres de combustible.